Aniversari de la catàstrofe de Fukushima [La Directa #309]

Política, Sanidad

L’11 de març de 2011 va començar la catàstrofe nuclear de Fukushima. La tarda d’ara fa dos anys es va produir un terratrèmol de magnitud 9,0 a la costa nord-est del Japó i a partir de llavors van començar els problemes a la central de Fukushima-Daiichi, un dels complexes nuclears més grans del món, amb sis reactors instal·lats.

Els tres reactors operatius en aquell moment es van aturar però el terratrèmol va danyar greument els dispositius d’emergència, control i estructura de la central, a més a més van caure les línies elèctriques que l’enllaçaven amb l’exterior. El posterior tsunami, de 15 metres a la central i de fins a 40,5 a altres indrets, va inundar la central i va aguditzar encara més els problemes tècnics irreversibles que patia el complex nuclear de Fukushima-Daiichi. Abans d’arribar el tsunami ja es detectaven nivells molt elevats de radioactivitat a 1,5 km de la central. Aleshores, sense poder refrigerar els reactors, es va perdre completament el seu control i la fusió dels nuclis es va anar succeint entre explosions d’hidrogen i alliberament de grans quantitats de radioactivitat al medi.

Les fugues massives de radioactivitat van durar uns 10 dies i el pla d’emergència del govern va fracassar completament. Des del primer moment el govern va negar la gravetat de la situació i només va demanar l’evacuació voluntària a les persones que vivien a un radi de 20 km de la central. Al cap d’un mes i mig del desastre aquest va ampliar la zona d’evacuació fins a altres territoris situats a 50 km. Arrel d’aquest retard imperdonable moltes persones que vivien a aquesta distància de la central van quedar exposades a la pluja radioactiva sense saber-ho. La descoordinació va fer perdre la vida a desenes de persones vulnerables i hospitalitzades a localitats properes, persones grans van ser abandonades a les seves residències. No es va informar de les dades de la xarxa informàtica “SPEEDI” sobre l’evolució de la contaminació i es van desplaçar comunitats cap a altres indrets encara més contaminats. Les pastilles de iode es van repartir sols en algunes comunitats i amb instruccions poc clares, aquestes són vitals per tal d’evitar el càncer de tiroides que provoca el Iode131. L’accident s’ha classificat amb el valor màxim de l’escala de successos nuclears INES, igual que l’explosió de la central de Txernòbil.

Un cop més s’ha repetit el modus operandi d’arreu del món sobre gestió de catàstrofes nuclears. Es va ocultar informació a la població segons la conveniència de la indústria nuclear i del govern.

El confinament tampoc va funcionar ja que bombers, metges, treballadors socials o personal especialitzat no estaven prou preparats per treballar en espais altament contaminats. Els qui van optar pel confinament van quedar desemparats, sense poder aconseguir menjar ni altres productes bàsics.

Ja des del principi dels anys 70 s’alertava de la vulnerabilitat dels nous reactors japonesos enfront als desastres naturals. L’enorme influència política que té arreu del món la indústria nuclear ha propiciat que les normatives que la regulen siguin desenvolupades i dirigides per la pròpia indústria. Fins i tot l’Oganisme Internacional per l’Energia Atòmica de les Nacions Unides (OIEA) ha estat sempre més preocupada per la confiança que manté la població vers l’energia nuclear que no pas per protegir a la ciutadania dels perills de la radiació. A més a més, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) està  totalment subjecte a les decisions de l’OIEA.

La història ha demostrat de forma dramàtica que la “seguretat nuclear” no existeix ni existirà mai, una fallada mecànica, un error humà, una catàstrofe natural inesperada,… poden ser l’origen d’una nova catàstrofe nuclear com la de Txernòbil o Fukushima. De fet, des de la connexió del primer reactor nuclear a la xarxa elèctrica s’ha produït una mitjana d’un accident nuclear greu cada 10 anys. No hi ha cap raó per confiar que no es repetiran altres catàstrofes com les viscudes fins ara.

Conseqüències socials i ambientals de la catàstrofe de Fukushima.

Hem parlat amb Seiko Nishikawa, ciutadana japonesa que viu a Catalunya i que està preocupada per la problemàtica nuclear arrel de la catàstrofe de Fukushima. Recull informació directa del dia a dia de Japó i la comparteix aquí.

“El total d’evacuats suma unes 160.000 persones, són de l’àrea propera a la central però també de fins a 300 km. No se sap exactament el nombre ja que molta gent es muda de les seves llars i no queda registrat. Aquesta gent no torna més a casa seva. Sobretot les mares dels nens petits són les qui estan molt i molt nervioses per la contaminació radioactiva”

“El govern només es fa responsable de l’evacuació dels afectats de l’àrea més propera a la catàstrofe, la resta de gent no pot canviar de domicili perquè el govern no dóna les ajudes corresponents. Pensem que s’hauria d’evacuar almenys els nens de les zones contaminades, hi ha diverses ciutats grans dins d’aquestes zones”.

“A partir de l’estiu passat el govern i l’empresa TEPCO (empresa propietària de la central) van deixar de pagar les indemnitzacions mensuals a molts dels afectats per la catàstrofe al considerar que l’índex de radiació havia baixat fins a nivells inferiors de 20 mSv/any. Aquests es troben sense feina i sense recursos per viure”.

El llindar màxim de radiació reconegut arreu del món és d’1mSv/any (límit legal públic). Arrel de la catàstrofe de Fukushima el govern del Japó va augmentar el límit legal fins a 20 mSv/any, quatre cops superior al que es va establir a Txernòbil. Malgrat tot, es realitzen els càlculs de forma enganyosa, el govern japonès considera que les persones passen 8 hores/dia a l’exterior i la resta a l’interior dels edificis (on considera que l’exposició a la radiació només és del 40% respecte l’exterior). Tampoc considera els efectes de la radiació interna, aquella que entra a l’organisme a través de l’aire que es respira, aigua o els aliments que s’ingereixen. I el més greu, tampoc té en compte la vulnerabilitat major dels nens i les dones embarassades, fins a cinc cops més elevada.

En aquest sentit, 10 nens de Fukushima ja han patit el càncer de tiroides. Si es confirmen les dramàtiques estadístiques del 2011, on un de cada quinze nens que va necessitar un segon examen per determinar el càncer de tiroides va sortir positiu, molt probablement només aquest any el nombre de casos ja es dispararà fins a més de 50.  La ciutadania està tirant endavant campanyes per exigir l’evacuació immediata dels nens i nenes de Fukushima ja que en aquests moments es troben en perill i exposats a la radiació.
L’efecte de la radioactivitat en el cos humà és determinista i estocàstic. En el primer cas els efectes només apareixen al sobrepassar un llindar determinat d’exposició a una dosi. En el segon cas, el desenvolupament d’un càncer degut a l’impacte de la radiació és totalment independent al llindar d’exposició a la dosi rebuda. Rebre una dosi major o menor de radioactivitat augmenta més o menys les probabilitats de veure’s afectat per les radiacions. Per aquest motiu no es pot garantir cap dosi segura de radioactivitat. [més a La Directa]

2013-03-11-Fukushima copy-web

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s