[esta semana en La Directa] El sindicalisme: un mitjà polivalent per democratitzar el treball

La Directa

 

El paper que han jugat històricament els sindicats de classe –per diferenciar-los d’aquells promoguts per les patronals o bé d’aquells purament professionals– en la generació de lleis laborals i en la defensa dels drets dels treballadors ha estat fonamental per frenar l’explotació del treball i humanitzar les condicions laborals, així com ha estat decisiu per augmentar la participació dels treballadors en les empreses. Per això no deixa de sorprendre’m que en la major part dels manuals d’economia s’atribueixin aquestes millores a decisions que venen de dalt per part dels responsables de l’organització científica del treball, quan en veritat han estat el resultat de cruentes lluites de classe.

Malgrat tot, encara s’està molt lluny d’aconseguir una democratització real de l’empresa capitalista: hi ha una forta relació de dominació dels caps vers el seus subordinats, la distribució salarial és poc igualitària i, el pitjor de tot, l’emancipació econòmica dels treballadors s’ha omès en les taules de negociació a canvi d’obtenir algunes millores en els convenis col·lectius. Una omisió absurda, cal dir, com demostra avui
en dia la tendència dels governes sota la pressió de les patronals a desregularitzar el mercat laboral i a permetre la suspensió dels convenis col·lectius per falta de voluntat negociadora per banda de les patronals, perquè la existència mateixa dels sindicats, des de l’actual marc d’acció sindical, està seriosament amenaçada.

L’actual model de sindicalisme, com a mínim el que han representat la dues forces majoritaries de CC.OO. i de l’UGT, difícilment pot contribuir a generar una transició de l’actual sistema capitalista vers un altre sistema sota el paradigma de la democràcia econòmica. Tal vegada el problema és que hem oblidat el que és obvi, la realitat de l’alienació econòmica, i el que em sembla més obscè moralment és que s’han silenciat els
postulats més ambiciosos i generosos amb la classe treballadora en haver-se imposat el més simple pragmatisme en unes organitzacions sindicals altament tecnòcratitzades que han desplaçat la lluita de classes per la cerca d’un poder institucional autolegitimador. [Més a La Directa]

Fèlix Pardo. Membre del Projecte Democràcia Econòmica

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s