Quan en el diccionari busquem “indústria agroalimentària” ens trobem la següent definició: «És la part de la indústria encarregada de l’elaboració, transformació, preparació, conservació i envasat dels aliments de consum humà i animal. Les matèries primeres d’aquesta indústria es centren en els productes d’origen vegetal (agricultura), animal (ramaderia) i fúngic, principalment. El progrés d’aquesta indústria ha afectat força la nostra alimentació en augmentar el nombre d’aliments disponibles a la dieta. Així mateix, l’augment de producció ha anat lligat a un esforç progressiu en la vigilància de la higiene i a un increment i enduriment de les lleis alimentàries dels diversos països intentant regular i unificar els processos i els productes».
Ara bé, és necessari recordar que estem parlant dels aliments, de la nostra alimentació i de l’alimentació de la població. Llavors seria qüestió de veure si es pot barrejar dret amb negoci. És a dir si podem barrejar, sense cap mena de contemplació, el dret a alimentar-se amb fer negoci a partir dels aliments. Des de sempre l’agricultura i la producció d’aliments ha estat un excel·lent motor cultural, social i econòmic dels pobles,.. però aquest model ha quedat totalment pervertit i desestructurat en el moment que s’ha canviat el valor dels aliments per un valor especulatiu i de negoci. On s’ha canviat el model local i a petita escala per un model intensiu, a gran escala i amb un objectiu economicista. És a dir, en el moment que el model neoliberal i capitalista s’apropia de l’agricultura i de la producció d’aliments . I, al igual que en altres sectors, el poder de l’agricultura i la producció d’aliments queda en mans de les grans corporacions agroalimentàries en detriment de la pèrdua de l’agricultura local i familiar.
Una falsa revolució
Eren els anys 60 del segle passat quan va arribar una anomenada revolució verda per a resoldre els problemes de productivitat que existien en el sector agrícola. Aquesta revolució va arribar amb un paquet de mesures que garantien una millora i una major eficiència en la forma de produir aliments de la que es feia en aquell moment.
Aquesta revolució, que ens la venien com progrés i desenvolupament, anava acompanyada pel menyspreu i la desestructuració de l’agricultura local, familiar i pràctiques i tradicions camperoles. La promoció va consistir bàsicament en una injecció tecnològica (fitosanitaris, adobs químics, llavors millorades, maquinària…), una especialització productiva de varietats molt eficients sota determinades condicions tècniques i una localització de les produccions en funció d’una forta especialització agroclimàtica. Mitjançant paquets tecnològics (de vegades subvencionats) i resultats immediats (altes produccions, possibilitats competitives) aquest model agrari es va obrir camí entre les cultures camperoles, fins a ser avui el majoritari als països industrialitzats i progressar ràpidament als països en desenvolupament. La imposició de model, que en el seu dia es presentava com a asèptic i salvador, ha tingut uns efectes econòmics, socials i ambientals molt greus
D’aquesta manera es potenciaven i es defensaven els fertilitzants, els adobs químics pel control de les plagues, la intensificació de la producció en detriment de moltes pràctiques ancestrals que durant segles havien alimentat el món i que varen quedar relegades a qüestions folklòriques.
Però, al final, aquest món “desenvolupat” ha provocat que l’ambició estigui per sobre de la natura i del medi ambient, la tecnologia per sobre dels sabers tradicionals i on tot es pot patentar en benefici d’unes poques multinacionals i, a més, ens fan creure que són les salvadores del planeta.
En definitiva, era i és el desenvolupament impulsat des del sistema neoliberal al que pertanyen l’agroindustria i les empreses de biotecnologia.
I, 50 anys després, quina és la situació actual? Que s’ha aconseguit amb la revolució verda i amb la industrialització de l’agricultura?
- Milions de pagesos i pageses han estat reconvertits en mà d’obra assalariada de les grans agroindústries, o simplement s’han vist obligats a emigrar, repetint la història. Molts nens i nenes en el medi rural de tot el món estan obligats a treballar en finques agrícoles de senyors feudals. I des de sempre, juntament amb aquest panorama, empreses agràries –com les famoses bananeres, que van donar el despectiu nom a segons quines repúbliques– tenen un destacat paper en la pauperització de la pagesia.
- A l’actualitat més de mil milions de persones passen gana en el món mentre les grans extensions dedicades al monocultiu, amb la única finalitat d’obtenir mercaderies barates que assegurin una acumulació de capital sense precedents per part de les grans corporacions transnacionals, causen gravíssims problemes socials i mediambientals, problemes considerats pel model neoliberal com efectes colaterals admissibles.
- Els pagesos, i sobretot les dones pageses, són expulsades per un model de producció d’aliments industrialitzat, responsable de la destrucció de l’agricultura familiar. Els pobles no tenen cap capacitat per decidir el que volen menjar i, en moltes parts del món, ni tan sols poden aprovar polítiques agràries que els garanteixi el fet d’alimentar la seva població. Per exemple, a l’Estat Espanyol en els darrers 50 anys s’han perdut 112 explotacions ramaderes familiars al dia i en els darrers 8 anys s’ha incrementat fins a 255 pèrdues al dia.
El poder corporatiu
A la primera meitat del segle XX, les llavors estaven en mans dels pagesos i dels centres de millora del sector públic. A les darreres dècades, els gegants genètics han utilitzat les lleis de propietat intel·lectual per a mercantilitzar el subministrament mundial de llavors – un estratègia l’objectiu de la qual és el control del germoplasma de les plantes i maximitzar els beneficis eliminant els drets dels agricultors. El resultat d’aquest acaparament és que fa 3 dècades havia milers de companyies de llavors i ara només 10 corporacions controlen més de dues terceres parts de les vendes de llavors (Monsanto, Dupont, Syngenta són les tres primeres). Corporacions que han dissenyat un acaparament ràpid i progressiu per controlar el primer esglaó de la cadena alimentaria (les llavors). [més a La Directa]
El text complet de: CARLES SOLER i NAVÀS GUSTAVO DUCH i GUILLOT al setmanari La Directa d’aquesta setmana
Més informació:
Via Campesina
ETC Group
Andrea Lucio 