Alter/Homo [esta semana en LaDirecta]

Ilustración y Viñeta, La Directa

Per: Elisabet Puigdollers

Alter/Homo

És el mateix ser un home que una dona feminista? Tot i haver-se abandonat la idea que la lluita feminista és la lluita de només les dones, i que per tant, cal que els homes també hi participin, s’ha mantingut la idea que la lluita feminista és la que defensa les
causes de les dones. D’aquesta manera, homes i dones, conjuntament lluitem pel dret a l’avortament, pel repartiment igualitari del treball productiu (inclòs el reproductiu), per la fi de la violència de gènere etc. Així doncs, trobem molts homes que treballen
colze a colze amb les dones per la fi del patriarcat; no per un activisme encapsulat en lemes buits, sinó per la plena convicció que el patriarcat afecta a totes les persones.
Però com és aquesta lluita?
De moment, estem duent a terme el que Simone de Beauvoir ens demanava des del Segon Sexe. Explicava com s’esdevé dona en un mon creat per homes, on ells són, i elles s’esdevenen dins d’aquest món que no els pertany. D’aquesta manera, les dones
es converteixen en les Altres, no subjectes, presoneres d’una realitat que no han decidit ni creat. Aquesta reflexió la porta a defensar que la dona ha de reivindicar-se com a subjecte i ha de crear el seu món. I això és el que portem anys intentant dur a
terme. Segons Simone, podem cercar certa llibertat dins del món dels homes i simplement maquillar l’opressió, o crear col·lectivament una realitat pròpia nova. En el que no cau l’autora és que no n’hi ha prou amb què un 50% es reivindiqui si l’altre que és qui té el poder, no està disposat a acceptar els canvis. Això condueix indubtablement a assolir petites fites que no són ni de lluny esquerdes en el sistema patriarcal. Tot i així, considero que tampoc n’hi ha prou amb què hi hagi homes en
aquesta lluita, és indiferent el sexe de qui lluita. Del que es tracta és de crear una realitat nova igualitària col·lectivament. Per tant, l’abolició del patriarcat passa per posar fi a un món masculí i això vol dir que no n’hi ha prou amb canviar-ne les
estructures sinó que també cal canviar-ne la identitat patriarcal; la femenina però també la masculina. Posar-se la samarreta lila o enganxar cartells pel 8 de març no és més que col·laborar superficialment perquè les dones puguem sobreviure dins del
sistema masculí. Així doncs, una persona feminista ha de ser aquella que fa un exercici tant individual però sobretot col·lectiu d’analitzar les pròpies conductes i actituds patriarcals. Si creiem en la revolució feminista, no té cap sentit considerar suficients un
grapat de reformes, imprescindibles això segur, o que només les dones s’alliberin del patriarcat, idea que deriva de considerar neutral tot allò masculí. Cal un canvi profund i radical de tota la població. D’aquesta manera, des d’aquí convido a tothom qui es consideri feminista a analitzar les seves actituds derivades d’una masculinitat o feminitat construïda, tant en la pròpia intimitat, com en les relacions amistoses, amoroses i fins a tota la societat. O és que allò personal no és polític?

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s