Cossos alienats per l’Estat

Ilustración y Viñeta, La Directa

Ilustración para La Directa

La condició de ciutadanes sota sospita. El pas del concepte de vassallatge, propi de l’Edat Mitjana, al concepte de ciutadania, definitori de la modernitat, implicà –teòricament- el pas d’unes relacions jeràrquiques tradicionals i unes lleialtats absolutes a la concepció dels individus com a éssers lliures, iguals davant la llei.
No tothom accedí, però, als drets derivats de la ciutadania. Així, d’una banda, aquests dretspassaren a ser privilegi dels nacionals d’un país determinat i, d’altra, les dones foren excloses del concepte de ciutadanes.
Les nostres democràcies contemporànies segueixen negant a, com a mínim, dues
categories de subjectes la lliure disposició dels seus cossos: a les dones i a les persones migrants. Així, de la mateixa
manera que el senyor feudal podia administrar lliurement el cos dels serfs, tot tenint la capacitat de decidir sobre la
seva vida i la seva mort, aplicant tortures a discreció o exercint el “dret de cuixa”, l’estat modern pot recloure els
cossos de les persones no nacionals en centres d’internament il·legals, els pot vexar, torturar i deportar. També, de
la mateixa manera, l’estat regula el dret de les dones a
decidir lliurement tenir fills o no i a decidir quan tenir-los. I si el seu cos es rebel·la, si decideix interrompre voluntàriament
el seu embaràs, poden ser perseguides (cacera de bruixes?) i jutjades. No saben que el seu ventre està al servei de la
reproducció de ciutadans disciplinats, treballadors, consumidors?

El joc de les lleis

Per això, perquè la ciutadania de les dones no ha estat mai plenament assolida, perquè el nostre cos continua alienat i infantilitzat (com el cos estranger, com el cos divers funcional, com el cos envellit) no ens ha d’estranyar gens que els partits que juguen a la farsa parlamentària confonguin el dret a decidir sobre el propi cos amb una penyora ideològica que cada cop que es perd la batalla cal pagar a l’adversari.
També, per això, no ens estranya (però sí ens indigna i ens revolta) l’amenaça que ara se’ns llança des del govern del PP de retornar a la Llei de 1985 (legislació franquista amb lleus retocs), és a dir, retornar a la regulació del cos de les dones a través del codi penal. Una legislació punitiva, sense garanties d’atenció a la sanitat pública, que nega la capacitat de les dones a decidir lliurement sobre el seu propi cos i sobre la seva maternitat.
Es vol, d’aquesta manera, revocar La Llei orgànica de drets sexuals i reproductius, promulgada fa menys de dos anys, que reconeix que l’embaràs i la maternitat són fets que afecten les vides de les dones en tots els seus sentits i que dóna preferència (tot i que no un veritable reconeixement) al dret d’autodeterminació de les dones: dins d’uns terminis legalment reconeguts, és la dona embarassada qui pren la decisió final d’avortar o no.

La ciutadania: una categoria excloent
Així, ja ho veiem, el fet que la interrupció voluntària de l’embaràs sigui un delicte no és casual: l’exclusió de la ciutadania ha estat sempre una fórmula molt eficaç per legitimar i sostenir l’opressió i l’explotació de moltes persones. L’actual regulació del cos femení condemna les dones a la maternitat obligatòria, mandat que contribueix a justificar moltes de les discriminacions
que pateixen les dones: desigualtat salarial en no reconèixer-se el seu paper productiu, explotació a l’àmbit domèstic,
pensions inferiors degudes a llargs períodes de retirada del mercat laboral per tenir cura d’altres persones, feminització
de la pobresa, etc.
Aquesta és la única veritat: la condició de ciutadanes de les dones encara es troba sota  sospita, per això no es reconeix el seu dret decidir sobre el seu cos, la maternitat i, en definitiva, sobre la seva pròpia vida. Per això, la lluita pel dret a la interrupció voluntària de l’embaràs ha de ser una lluita compartida per tots i totes, perquè la seva negació qüestiona el concepte mateix de
ciutadania, en mostrar que aquest es construí sobre l’exclusió de tota una sèrie de persones, el cos de les quals continua, avui en dia, alienat per l’Estat.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s